S’estan aprofitant realment les oportunitats que ens ofereixen les TIC com a recurs didàctic a les aules d’Infantil i Primària?

En la mateixa situació narrada a l’entrada anterior en la qual vaig mantenir una emocionant conversació amb una de les meves veïnes, al fil del tema tractat, també vam parlar sobre l’ús de les TIC a l’aula del seu fill de 6 anys com a recurs educatiu. D’aquesta forma, em va explicar que les mestres del seu centre estaven començant a introduir diferents eines tecnològiques com ara Taules PC i pissarres digitals per tal de fer les seves classes més interactives i dinàmiques i desenvolupar així la competència digital dels més petits. Tot això, m’ha fet reflexionar sobre una qüestió realment interessant; s’estan aprofitant realment les oportunitats que ens ofereixen les TIC com a recurs didàctic a les aules d’Infantil i Primària?  

Com ja sabem, actualment vivim en un món globalitzat i una de les causes principals és l’ús massificat de les Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació. Aquest fet, ha propiciat una nova era coneguda com “Era digital” o “Societat de la Informació”, tal i com apuntes molt autors. Els nostres infants, per tant, han nascut amb aquestes tecnologies i com designa Mark Prenski són “Natius digital” en oposició als adults que serien els “immigrants digitals”. Trobar cases on els més petits disposen d’una gran quantitat d’eines i materials tecnològics com ara Ipads, Ipods, Taules PC, portàtils, Mòvils, televisions, etc. i tot ells al seu abast és una realitat. Tot això, ha propiciat que els infants d’avui dia siguin nens profundament actius degut a la gran quantitat d’estímuls que reben del seu voltant més pròxim. Per tant, no és d’estranyar que en el moment que entren dins l’aula s’avorreixin profundament si no els mantenim actius i motivats de igual mode.

Segons el meu parer, és realment important i necessari que les escoles s’adaptin a aquesta nova realitat de la societat actual i que introdueixin les TIC a les pràctiques habituals de les aules com a recurs didàctic. D’aquesta forma, podrien emprar-les en benefici dels més petits i contribuir de manera més efectiva en el seu desenvolupament integral. Tortant a la pregunta plantejada en un inici, cal mencionar que per tal de donar-li resposta caldria realitzar un estudi molt més en profunditat realitzant estadístiques i comparacions entre escoles. És per això, que amb aquest escrit únicament pretenc plantejar una qüestió que convidi als lectors a la reflexió, ja que es tracta d’un tema de plena actualitat i que pot incitar un gran tema de debat.