«La tarea del docente, que también es aprendiz, es placentera y a la vez exigente. Exige
seriedad, preparación científica, preparación
física, emocional, afectiva. Es una tarea que
requiere, de quien se compromete con ella, un
gusto especial de querer bien, no sólo a los otros
sino al propio proceso que ella implica. Es imposible enseñar sin ese coraje de querer bien,
sin la valentía de los que insisten mil veces
antes de desistir» Paulo Freire

dissabte, 25 de maig del 2013

El fenomen Finlàndia

Bon dia a tohom!

En aquesta nova entrada de bloc, m'agradaria deixar constància sobre un vídeo molt interessant. Es tracta del Fenomen Finlàndia, en el que narra les grans aventatges i possibilitats que gaudeix el Sistema Educatiu en aquest país. Com veureu, aquest vídeo us provocarà múltiples reflexions que ens permetirà obrir la mirada per tal de seguir filosofies que realment donen uns gran resultats. 

Espero que us agradi!


dimecres, 13 de març del 2013

L'Educació Prohibida

Hola a tothom!

En aquesta entrada m'agradaria deixar constància d'una pel·lícula molt interessant titulada "L'educació Prohibida" que no us deixarà indiferents, ja que us provocarà múltiples reflexions que crec que val la pena posar sobre la taula. 

Espero que us agradi!


divendres, 18 de gener del 2013

Comentari del vídeo "Infància en risc"


A continuació, m’agradaria deixar constància d’un vídeo molt intens i emotiu que vam visualitzat i treballat en el segon seminari de l’assignatura de Família i Escola. El documental, titulat “Infància en risc”, dóna veu als infants que han patit algun tipus de maltractament a Catalunya. Els casos que hi apareixen són testimonis en primera persona ,que a partir de les seves reflexions i també dels seus silencis, evidencien  i denuncien que el maltractament en infants és un problema social existent al nostre país. Cal destacar, la gran protecció de dades que se’n va, ja que els protagonistes són dibuixos animats que donen veu als testimonis dels infants reals. Així doncs, el documental pretén exercir com una eina de sensibilització i conscienciació per poder combatre aquesta lacra. 


El bloc com a canal de comunicació família-escola


En aquesta entrada, m’agradaria mostrar un treball realitzat per a l’assignatura Família i Escola a càrrec de la professora Maria Ferrer Ribot. Es tracta d’un treball de recerca i investigació sobre un dels mitjans de comunicació entre l’escola i la família; el bloc. Per tal de confeccionar-lo, hem visitat diferents centres educatius de la nostra illa com ara el CEIP Can Cantó i l’escoleta de Mafalda, entre altres. A més a més, hem visitat el els seus blocs per tal de comprovar si s’utilitza com un vertader mitjà de comunicació entre ambdós agents socials.

A continuació, podeu veure la presentació en format Power Point que van realitzar per tal d’exposar de manera oral la nostra investigació a mode de conferència davant la resta de companys. 

dimarts, 15 de gener del 2013

Lectoescritura: El Método Ecléctico


A continuación, me gustaría dejar constancia de un trabajo realizado para la asignatura de Lengua Española: estrategias para la comunicación. Dicho trabajo consiste en la elaboración de una investigación y búsqueda sobre uno de los métodos de enseñanza de la lectura y escritura en educación infantil; el Método Ecléctico. 

A continuación, se muestra el trabajo en documento PDF




Además, se realizó una exposición oral a modo de conferencia, apoyada a través de una presentación en formato Power Point de la investigación llevada a cabo sobre dicho método, y que podéis ver a continuación. 


dijous, 10 de gener del 2013

Reflexions finals del projecte "El banc del temps"


Estem arribant al final d’aquest primer semestre del darrer any i, com sempre, és moment de reflexionar. Reflexionar sobre el meu procés d’aprenentatge personal envers els nous conceptes i nocions adquirits en aquesta assignatura, així com les competències que he anat adquirint a través de la realització del nostre projecte; el banc del temps, i tot els tallers en els que hem exercit com a mestres i també com a aprenents. Per tal de donar una major concreció a la meva reflexió final tractaré de respondre de manera clara i concisa a un seguit de qüestions dividides en els següents dos apartats.

Per una banda, en quant al projecte que hem realitzat al llarg d’aquests classes (el banc del temps):

Personalment, he pogut descobrir moltes tècniques i habilitats de diferents àmbits de la vida tan diversos que van des de cuinar un pastis fred, cosir unes flors de tela o fer retocs de fotografia, entre d’altres. Tot i que moltes d’aquestes tasques ja sabia realitzar-les, el fet d’haver-les après amb altres persones, m’ha fet descobrir altres formes de realitzar-les que jo no contemplava, augmentant així els meus coneixements. Tot això, m’ha fet tenir encara més curiositat per voler seguir indagant, aprenent i investigant.

Cal destacar, que una bona eina per tal d’avaluar el projecte seria la previsió d’objectius per taller abans de realitzar-los i fer després un seguiment per comprovar si s’han complit o no. D’aquesta manera, tindríem en compte el procés i ens permetria reflexionar envers els nous aprenentatges adquirits. A més a més, s’han de tenir en compte per a l’avaluació aspectes com ara la participació, la creativitat, el treball realitzat, l’aprenentatge de nous coneixements, l’assistència, les aportacions, etc.

Un aspecte que modificaria seria el fet que els tallers tinguessin un fil conductor que els dotés de major sentit, ja que hem tractat temàtiques molt disperses i de vegades això suposava un inconvenient. No obstant això, personalment valoro la realització d’aquest projecte com una experiència molt positiva, ja que m’ha aportat en moltes ocasions nous coneixements desconeguts per a mi fins al moment.  

D’altra banda, en quant al projecte que realitzarem amb els nostres alumnes a l’aula:

Algunes de les eines que podem emprar com a mestres per tal de conèixer les necessitats del grup d’alumnes, és demanar-los què volen saber, què els interessa o els motiva conèixer, i què saben fer o no. Aquest seria un bon punt de partida per començar a treballar. Per tal de fomentar un espai d’aprenentatge, necessitem crear un ambient motivador, ric i estimulant. A més a més, podem organitzar petits grups de treballs d’uns 5 infants per tal que puguin ajudar-se entre ells i compartir coneixements.

Una vegada coneixem les necessitats del grup, podem desenvolupar les diferents sessions fent una planificació del que volem ensenyar i aprendre i l’ordre en que ho volem presentar tenint en compte els materials i altres recursos que necessitarem. Seria interessant invitar a les famílies dels infants per tal que ens aportin el seus coneixements i sabers i que, a més a més, suposaria una manera de participació i inclusió de les famílies en el projecte d’aula.

Per últim, cal deixar un temps per un aspecte realment important i essencial com és l’avaluació. En aquest sentit, l’avaluació és entesa com un procés per analitzar i reflexionar envers el procés d’adquisició dels nous aprenentatges dels infants respecte dels que tenien abans i no en comparació amb la resta. D’aquesta forma, s’avalua a cada infant tenint en compte els seus progressos i millores d’un manera més justa. Així doncs, cal destacar que l’eina més potent que tenim els mestres per a l’avaluació, és l’observació. Però també cal destacar altres sistemes d’enregistrament que ens ajuden com ara les graelles o qüestionaris, les fotografies o les notes de camps, entre d’altres.     

En definitiva, m’agradaria reflectir la meva satisfacció pel fet d’haver realitzat aquesta assignatura, ja que he pogut veure de manera pràctica i en primera persona el desenvolupament d’un projecte de treball per tal de gaudir i aprendre durant alguns mesos el vertader funcionament d’aquest. Personalment, crec que ha estat una experiència fantàstica que no només ens ha permès sortir de la rutina en un ambient distès i relaxat, sinó que a més a més hem pogut posar en el paper de mestres i ensenyar els nostres coneixements i alhora entendre molt millor en què consisteix un projecte i els grans beneficis que pot aportar als infants tenint en compte tot el que ha suposat per nosaltres, els adults.  

dilluns, 7 de gener del 2013

Curtmetratge "Qui fora gat!"


En aquesta entrada m’agradaria deixar constància del treball final que hem realitzat les meves companyes Sònia, Marta i jo per a l’assignatura de Literatura Universal Catalana per a l’Educació Infanti. Aquest consisteix en realitzar un curtmetratge en el que havíem de recitar i fins i tot escenificar les poesies que hem anat inventat al llarg del curs. Així doncs, hem inventat una història com a fill conductor de les poesies de cadascuna. 

Resum de l'argument
A grans trets, podem dir que al curtmetratge es narra la història de dues pageses d’Eivissa que, a mode de record conten diferents situacions tràgiques de la vida com ara el maltracte a la dona o l'avortament involuntari d'un fetus, a través d'altres personatges com són la filla d'una de les pageses i un matrimoni d'una d'elles. Finalment, el desenllaç de les històries avoquen a les pageses a veure la part més dolça de la vida i quedar-se amb la part més positiva i conclouen exclamant ¡Qui fora gat!, com a metàfora de la bona vida que tenen aquests magnífics animalets. 

A continuació, teniu el document del guió del nostre curtmetratge en el que podreu trobar les diferents poesies que apareixen a la gravació, així com els personatges que hi apareixen i els diàlegs que seguim.  



A continuació, us presento el nostre curtmetratge titulat “Qui fora gat!”.