Benvolguts a l'espai "Reflexions d'una aprenent de mestra"!

Avui és un dia d’aquells en que m’he aturat a pensar. I no només això, sinó que aquest pensar m’han fet reflexionar i recapitular la meva trajectòria com a estudiant d’Educació Infantil. Els primers anys era quelcom superflu, com si em trobés damunt un núvol en una direcció no molt precisa, però pareix que ara, que estem en el darrer any i s’apropa el final d’aquesta “cursa”, estic començant a aterrar.

Cada vegada em sento més mestra, i cada vegada em sento més professional. És per això, que m’agradaria obrir aquest espai al meu bloc de quart baix l’etiqueta “Reflexions d'una aprenent de mestra”. Perquè tot i que encara no sigui mestra, jo ja em sento com a tal. Si bé és cert que m’he de seguir formant i més encara en aquesta professió en la que la formació permanent és realment important i necessària. Però les meves ganes d’exercir-hi em demanen obrir aquest espai per a la reflexió com si ja ho fos. Perquè m’estic adonant que les meves preocupacions i els meus pensaments tenen una altra mirada; ara són més clares, més rigoroses, més profundes... i això s’ha de reflectir, s’ha de transmetre i per suposat s’ha de compartir. Com diu Paulo Freire.

«La tarea del docente, que también es aprendiz, es placentera y a la vez exigente. Exige

seriedad, preparación científica, preparación

física, emocional, afectiva. Es una tarea que

requiere, de quien se compromete con ella, un

gusto especial de querer bien, no sólo a los otros

sino al propio proceso que ella implica. Es imposible enseñar sin ese coraje de querer bien,

sin la valentía de los que insisten mil veces

antes de desistir»

Benvolguts a l’espai “Reflexions d’una aprenent de mestra” i us convido a compartir qualsevol comentari que vulgueu fer.