És realment efectiu el treball per projectes?

Fa un parell de setmanes que a diverses assignatures de la carrera com ara Família y Escola o Mitjans i Recursos Tecnològics en el aula, parlem sobre la importància d’implicar a les famílies en el context escolar i la seva participació en el desenvolupament de l’infant en col·laboració al professorat... Doncs bé, avui he tingut una interessantíssima conversació amb una de les meves veïnes, mare d’un infant de 6 anys que ara fa 1er de Primària, en la que hem pogut debatre sobre la vertadera efectivitat del treball per projectes.

 La meva veïna, és una mare primerenca molt implicada en l’educació del seu fill i des de l’entrada al col·legi del petit, ha mostrat una gran participació amb les educadores presentant projectes com ara el dia del protagonista en que es va presentar davant la resta de famílies i companys del nen. Durant l’etapa d’Infantil, m’explicava la dona, els professor seguien una metodologia basada en projectes que va donar molt bons resultats no només en quant a aprenentatges cognoscitius, sinó també en quant a habilitats motores i estat emocional del nen, ja que el veien feliç i molt motivat.  

No obstant això, la seva confiança davant aquesta forma de treball es va tambalejar quan el nen va passar a 1er de Primària, en que els llibres de text i la pressió exercida per la “necessitat” d’aprendre a llegir i escriure adequadament, va suposar alguns mals de cap per a la família. Així doncs m’explicava la mare, una mica angoixada per la situació, que si a Infantil s’hagués treballat més conscientment les àrees de lectoestriptura i matemàtiques, el seu nen ara no tindria aquestes carències.   

A mesura que anava parlant la mare, em van començar a sorgir moltes qüestions: “és realment efectiu el Treball per Projectes? s’estarà aplicant correctament? serà problema de l’enfocament que li està donant el mestre i no de la metodologia en sí?...” La meva resposta, va ser immediata; ho tenia clar. Sutilment, vaig tractar d’encaminar-la cap a on jo volia anar. D’aquesta forma, vaig tractar de convèncer-la fent-li veure amb arguments sòlids, els beneficis i millores d’aquesta metodologia de treball respecte a l’ús del llibre de text, amb un vocabulari no massa específic per tal d’arribar a ella. Així doncs, li vaig fer la comparativa de que si durant tota l’Etapa d’Infantil el seu fill havia après totes aquelles coses meravelloses i d’una manera motivada, amb interès i curiositat cap a l’aprenentatge, el problema no era la metodologia en sí, sinó la absurda i repetitiva necessitat de marcar objectius prefixats i els resultats, sempre els resultats.

Així doncs, vam arribar a la conclusió de la necessitat de replantejar el sistema educatiu per tal de donar coherència entre el que es fa, el que es demana i el que es suposa que s’ha d’ensenyar i e saber a cada etapa. El que no és lògic, és que es treballi d’una forma a una etapa i que quan passem a la següent es faci tot el contrari i es pretengui que això no repercuteixi en el rendiment i salut emocional de l’infant.  

La veritat és que vaig gaudir molt amb aquesta conversa improvisada, la qual va suposar tota una prova en defensa del meu treball i de la meva formació com a futura mestra d’Educació Infantil, ja que em va ajudar a reafirmar la meva identitat com a docent i el tipus de mestre que vull ser. Així doncs, va suposar una situació privilegiada en la que vaig poder posar a prova les meves habilitats i coneixements sobre el tema per tal de defensar davant d’una mare real la importància i els beneficis del Treball per Projectes com a millor metodologia didàctica en el procés d’Ensenyament-Aprenetatge dels infants. I és que... qui m’anava a dir a jo que el Rol-playing del seminari de la setmana passada de l’assignatura de Família i Escola esdevindria un assaig del que passaria més tard en un context completament real i totalment improvisat!